SALES


                                           SALES DE PROJECCIÓ

SANT QUIRZE DE BESORA (BISAURA DE TER) 

PIRENAIC
A Sant Quirze de Besora (Bisaura del Ter – República) popularment Can Roca,  des dels inicis els anys 20 fins a  la tardor del 1948, que passa a anomenar-se Núria.
L’últim programa de la mostra amb el nom de PIRENAIC és del 17 de juny del 1948, i la pel·lícula porta el títol premonitori (i famós) “Murieron con las botas puestas”.



NÚRIA 
         Primer programa de la mostra amb data 16 d’agost del 1948, amb el títol “El puente de cristal”.

L’últim programa de la mostra amb el nom de NÚRIA és del 22 d’octubre del 1978, amb el títol “El inocente”



AVENIDA
Popularment, la Cooperativa. No va aconseguir programació regular en  les activitats de teatre i ball. A primers dels 60, es va incorporar a l’empresa Cines Avenida. Programes que hi ha a a la mostra: del 17 de gener del 1962 fins al 13 de juny del 1979.


MONTESQUIU: IDEAL, RECREO, MONTESQUIU, EDUC. - DESCANSO

CENTRE OBRER RECREATIU
A la mostra hi apareixen tots aquests noms, amb intermitències, i concretament un, l’IDEAL, és una raresa, perquè no n’hi ha més, i tampoc consta que hi hagués programació estable. Amb aquesta premissa, tots els programes de Montesquiu apareixen amb el nom imprès original, i la cronologia ens dona testimoni dels canvis.


NÚRIA - RECREO
Programació unificada entre les dues sales, que d’acord amb els programes existents, es dóna en etapes indeterminades : del 1942 al 1944 hi ha programes. Del 1944 al 1948, no hi ha res. Del 1948 hi ha 3 programes, i fins al 1952 no hi ha res tampoc.  Del 1952 al 1970, si que hi ha programes amb regularitat. Aquest catàleg manté els noms impresos al revers, i s’exposen cronològicament.

LA FARGA DE BEBIÈ

SALÓN CINEMA REX – CINE LA FARGA DE BEBIÉ - CINE COLONIA
Programa de la inauguració,  al dia 1 de novembre de 1947, amb les pel·lícules Ali Babá y los 40 ladrones, i Mariona Rebull. Hi ha programació regular fins el 28 de desembre del 1948. Un sol programa del 1962, i cap informació fins a la segona etapa, que als anys 70 va donar mostra, amb gran èxit, del què es coneix com a “destape”, negoci infecte de la indústria cinematogràfica espanuyola,  que també irònicament, per aquestes contrades es coneixia com “El Perpinyà d’Osona”. Consum a preu fet del què no s’havia vist mai en l’etapa fosca i pudorosa que marcava els límits de la “moralitat”

Cap comentari:

Publica un comentari