CENSURA

LA CENSURA

A mitjans del segle XX, l'onada conservadora era molt forta, sobretot després de la segona guerra mundial i la espanyola.
La censura aplicada al cinema ja venia d’origen. Als EEUU, primer productor amb la seva potent indústria, es va aplicar la "cacera de bruixes" dins el marc d'implantació de la "guerra freda" que expandia a tot el món, amb intervencions de tota mena, des de la producció (finançament previ) de cinema, domini econòmic i militar a nivell mundial o intervencions en cops d'estat amb dotació de recursos i entrenaments militars a ofocials dels exèrcits, com a Xile, l'Argentina, Uruguai i altres.
El franquisme, va crear el seu model de censura amb total vinculació entre l'exèrcit feixista i la major part de l'Església.
Aquí és imprescindible l'esment del llibre "Prop de L'ABAT ESCARRÉ EN LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA" de Ramon Vila-Abadal, qui va viure en primera persona el paper que va tenir Montserrat, encarnat en primera persona per l'abat Escarré.
L'exercici amb contundència de la separació de poders entre l'Estat i l'Església, especialment quan el franquisme reprimia totalment les llibertats individuals i col·lectives, va fer del Monestir un lloc de pas, refugi i centre d'activisme.
Un model que es centrava especialment en imposar la seva"moral" i barrar el pas a l'oposició política, sense un mínim de respecte cap a aquells que tenien un altre concepte de la vida. Les referències a qualsevol forma de progrés i obertura, es solventaven amb la prohibició de noms d'actors i directors i de pel·licules, amb voluntat de condicionar comportament de les persones i el model de família, més tot allò que no entrés als seus esquemes.
Tuf de rescosit, com s'ha demostrat després d'una llarga nit, fins al punt que avui dia sembla impossible que alguns d'aquells fets hagin existit.
Tot el material que es projectava als cinemes de cada població havia d'anar acompanyat d'el vist i plau de la Jefatura Provincial de Propaganda, via Delegacion Local, en realitat l’ajuntament (amb timbre inclòs).




PERLES DE LA CENSURA FRANQUISTA

Mogambo. Aquesta situació va arribar a extrems altament ridículs: l'adulteri entre la dona casada i el guia de l'expedició (Grace Kelly - Clark Gable), era inacceptable per a la carcundia imperant. Cap problema: amb una imaginació delirant, i una genial modificació d'un fragmentt del doblatge, el matrimoni viatger, es va reconvertir en home i dona germans... Uns germans que dormien junts i es comportàven com un matrimoni!! no cal dir que aquella derivació cap a l'incest, provocat pel mateix censor, es va fer un lloc rellevant als annals del cinema...

Viridiana (1960) de Buñuel, va despertar el recel del “llàpis vermell”, i en previsió d'un final amb un aparellament no "recomanable" el censor no ho va acceptar. Buñuel va modificar el final: inicialment, la noia ex-novicia (Silvia Pinal) picava a la porta; última imatge (la porta de la perdició!!),
Amb la modificació el final va quedar així: la porta s'obre, i la casta (i enamorada) noia és convidada a entrar, i a viure amb la parella amistançada que formaven el seu cosí i la majordoma de l'amo. Amb aquest resultat inesperat: es formava un trio. El cosí (Paco Rabal) la convida a jugar al tuti i a seure a la taula on estan fent la partida, la majordoma es vol retirar, però ell la fa tornar a seure i diu les paraules finals : fins ara erem dos a jugar, ara serem tres...
Buñuel va dissimular i mantenir moltes precaucions perquè l'original del rodatge arribés a Cannes sense retallades. Allà, Viridiana va guanyar la Palma d'Or del Festival l'any 1961.
I es va poder estrenar a l'estat espanyol el 1977.

LA FIERA DE MI NIÑA

En el context d'una conversa informal el protagonista (Cary Grant) diu "és que de cop m´he tornat gay". Després del llàpis vermell va quedar en "és que de cop m'he tornat...)


A les xarxes socials es pot trobar molta i variada informació sobre la censura. És molt recomanable entrar-hi per entendre millor el funcionament i les posteriors conseqüències de la dictadura feixista.

Cap comentari:

Publica un comentari